Una volta deixat enrere el tast agredolç de La casa de les belles adormides la lògica literària —si se’m permet l’ús arriscat d’aquest oxímoron: en realitat cap obra narrativa accepta cap altra lògica que no sigui la seva pròpia…— semblava que m’havia d’empènyer a llegir la novel·la que havia inspirat, molts anys després. Encara que [...]








